1. Torno amb el Week Pocket, aquella secció que vaig començar fa molt temps i que aglutina alguns articles destacats dels darrers dies. No tinc intenció de fer-la regular ni setmanal —tot i que el títol ho suggereixi amb força—, però em ve de gust fer una mica de bombo d’algunes peces que m’han agradat i que no he compartit suficient ni he sabut encabir en un article propi aquí al blog.

    Continua llegint
  2. Windows Phone 8.1 arriba ara oficialment per a tots els consumidors, tot i que des de fa uns mesos ja es podia descarregar entrant en un programa de prova. La versió de fa uns mesos i la que s’ha llançat més recentment és, teòricament, la mateixa, però ara hi hauria d’haver millores en l’enllaç del mòbil amb el sistema operatiu, com millores a la bateria o correcció d’errors.

    Tot plegat em porta a parlar breument de la meva experiència amb Windows Phone 8.1 des del dia que es va fer accessible als registrats com a desenvolupadors, des del dia 14 d’abril. Han estat tres mesos utilitzant cada dia la plataforma, perquè després ens venguin reviews amb dos dies de prova 1.

    Continua llegint
  3. Tot i que pràcticament des del juny he estat “de festa”, demà començo oficialment les vacances, que per mi signifiquen, bàsicament, sortir de Sabadell. Ja se sap, encara que facis coses diferents, estar a casa i a la teva ciutat fa que la sensació no sigui la mateixa que estar de vacances. Demà marxo i això comportarà canvis importants a la rutina diària, com és evident.

    Continua llegint
  4. Vinga, titular llarg per equilibrar els titulars curts que proliferen al meu blog. No és així però ja m’enteneu.

    Últimament m’he plantejat quines són les parts d’un mòbil que més m’importen. La conclusió és: la bateria. Tots ens queixem que hi ha certs telèfons que els treus de casa i ja estàs patint per saber si tornaràs amb bateria o no. La bateria marca la nostra vida amb un smartphone a la mà. És curiós que costa encara més d’administrar correctament quan veus que baixa tan ràpidament.

    Continua llegint
  5. Avui també he pogut anar al Gamelab. Si us vàreu perdre l’entrada d’ahir, aquí la teniu.

    Curiosament les dues conferències que he vist avui eren de jocs mòbils. La primera ha estat la de Dong Nguyen, creador del famós Flappy Bird. Ha parlat sobre l’èxit del joc, la posterior retirada, el procés de creació i també del seu futur. He escrit un article a La Zona, per si us interessen més detalls.

    I després ha vingut la ponència de Neil McFarland, director creatiu de Utstwo, l’empresa responsable del preciós Monument Valley. La seva presentació ha estat simplement brillant, des del que ha explicat (hores que destinem als jocs, els finals, opinió dels usuaris sobre les experiències curtes, preu, guanys que havien tingut, etc.) fins al que ha ensenyat a la pantalla, amb memes i bromes boníssimes.

    Vaja, que he passat un dia genial altra vegada a Barcelona. Un deu per a l’organització, llàstima de no haver-me donat acreditació de premsa i haver-me hagut de buscar la vida :)

  6. Avui he anat al segon dia del Gamelab, tot i que per mi era el primer. D’ahir em vaig perdre la conferència de Tim Schafer, que segons el que m’han dit va ser molt bona. Però avui no ens hem quedat curts.

    Hem començat amb Jan Wedekind (King) Branco Milutinovic (Nordeus), Horacio Martos (Social Point) i el moderador de la sessió David Gardner (London Venture Partners) sobre jocs mòbils. Molt interessant i àgil.

    Després ha tocat l’entrevista a Shuhei Yoshida, conduïda per Ángel Sucasas d’El País. Molt fluixa (sobretot per les preguntes de l’entrevistador, la veritat). No hi ha hagut pregunta The Last Guardian (decepció). S’ha posat interessant quan ha parlat dels sentiments que li havia transmès Journey i ho ha relacionat amb la seva ja desapareguda àvia (a qui li agradaria molt la VR, segons ha explicat).

    Després la Gina Tost ha entrevistat Kim Swift, creadora de Portal. Un bon repàs a la seva trajectòria i visió dels videojocs. Com que a Amazon no s’ha pogut comentar el que està fent actualment perquè encara no ha vist la llum, però la ponència ha estat molt divertida i àgil. S’ha desmuntat part de l’escenari del fons, com a detall curiós.

    Abans de la pausa hi ha hagut la conferència de Alex Rigopulos, d’Harmonix. M’he perdut els primers 5 minuts, però m’ha agradat molt tot i importar-me 0 els seus jocs. Com ha dit un dels assistents en una pregunta, ha estat una ponència molt humil perquè ens ha vingut a dir que els seus jocs suck quan és tot el contrari. Bravo.

    Però la conferència que m’ha agradat més ha estat l’entrevista que l’Albert Murillo ha fet al gran Keiji Inafune (Inafunesan). A part que les dues parts han estat genial, s’hi ha afegit una tercera: la traductora, adorable. Primer momentàs: mitja sala s’ha aixecat després de la primera pregunta quan hem comprovat que l’entrevistat responia en japonès i es necessitaven aparells per entendre la traducció. Per sort, després s’ha optat per fer baixar la traductora (Maite, crec que es deia) i fer traducció consecutiva en comptes de simultàna. Ha deixat momentassos, també amb les preguntes d’un públic entusiasmat per la vista d’Inafune. Molt bé.

    L’speech de Jade Raymond, d’Ubisoft Toronto, ha estat tot el contrari. No s’ha fet pesat però m’ha interessat més aviat poc. M’hauria agradat més un repàs al que estan fent actualment o a la seva figura, segurament.

    I m’he tornat a perdre una de bona: la de Molyneux, que sempre diu el mateix però que ha tornat a agradar a la sala gran de la Filmoteca.

    Demà tinc interès per conèixer Dong Nguyen, creador del famós Flappy Bird. També vindrà gent de Monument Valley, entrevista amb Yu Suzuki i a la tarda l’Ocelote farà una conferència sobre el free-to-play i els e-sports. Ja he dit que m’he fet una foto amb ell a petició dels LoL-players de La Zona?

  7. Luciérnagas

    Llegeixo [via @trinamilan] que ha mort Ana María Matute. Una autèntica llàstima. Per això voldria dedicar-li un espai al blog, encara que fos petit.

    Aquest any he llegit Luciérnagas, una de les seves obres menys conegudes (de fet a la notícia del 3/24 ni la mencionen) però que aquest curs estava en la llista de les obres per llegir a Literatura Castellana de cara a la Selectivitat de l’any vinent. I la veritat és que és una novel·la espectacular. A mi em va captivar per la poesia narrativa que presenta, però em va saber fer-me quedar amb la història emotiva que explica. De debò, imprescindible per veure la cara més humana de la Guerra Civil espanyola.

    Miro el meu Dropbox i veig que he fet fins a tres comentaris de text de Luciérnagas, aquesta obra que va ser censurada i que no es va publicar tal com la coneixem avui en dia fins l’any 1993.

    Us deixo amb un fragment d’un dels meus comentaris de text. És de la introducció, on s’explica el plantejament inicial de l’obra i ho relaciono amb el títol de Luciérnagas. Espero que us agradi:

    Matute ya nos da una pista en el actual título de la obra (anteriormente era En esta tierra) para entender cómo enfoca el conflicto. Los niños, más tarde adolescentes, de la guerra son representados por Sol, una chica de clase burguesa, educada en Saint Paul. Ella, su madre y su hermano se encuentran de golpe con el hambre y la desgracia, pero no todos lo tratan de la misma forma. Los niños son las luciérnagas de la guerra, son los únicos que aportan luz en esta situación y son los que en el futuro gobernarán el país ahora en ruinas.

  8. Segueixo diversos blogs que fan resums setmanals a nivell personal. M’agrada molt el format i, per donar una mica de vida a la web (que vaig renovar fa poc, per cert), em proposo intentar-ho durant almenys un parell de setmanes. I si no segueix seran posts independents que quedaran bé per retratar el que ha estat la meva setmana.

    Ha estat una setmana que ha passat ràpida. Dilluns va ser un dia d’estar fora, cap amunt i cap avall. Si a això li sumem que va ploure, bastant, i que vaig estar poca estona a casa, ja tenim la raó per la qual vaig jugar tanta estona a Animal Crossing: New Leaf, el joc que em vaig comprar dissabte passat per a la 2DS.

    Dimarts és, segurament, el dia que em van anar millor les coses. Un dia productiu, vaja. Vaig dinar tard perquè vaig estar editant un vídeo molt important que properament espero compartir. Però vaig fer molt més, gràcies a la tècnica de deixar un post-it el dia anterior amb la feina a fer. Més edició de vídeo d’un altre projecte, diguem-li T, una mica de respondre mails i trucades bastant importants, positivisme i jugar una mica a la tarda. Bé. No em puc queixar.

    I a partir d’aquí ja tot en caiguda, tot i que se m’ha passat ràpid. La sorpresa de la setmana va ser dijous a la nit amb una mica de moguda a La Zona, que fa encara més interessant el projecte i ens va fer girar 180º una part que teníem abandonada. Bon moviment. I ahir divendres partides (LoL) poc afortunades però un 4vs5 guanyat a les dues de la matinada. Ah, i Reload post-E3 per acabar i avui despertar-me a les 12.

    Ara cap de setmana de descans, que fa bon temps i s’ha d’aprofitar. La setmana que ve toca, com a mínim, una visita a Barcelona a més de preparar el Treball de Recerca de l’any vinent. Una entrevista i un avanç que s’han de publicar. Divendres toca gravar podcast i tornem-hi.

  9. La WWDC 2014 d’Apple es va celebrar aquest dilluns i tinc diversos posts en ment sobre el tema. Però primer toca un recull d’enllaços escollits i preparats a mà, amb molta cura i amor per a vosaltres:

    Apple seems to have come out of deep freeze. It feels light, like it’s moving forward. Like the cobwebs have brushed aside, and things are going to get fun again. Everything we saw at WWDC’s keynote points to a very interesting next few months for Apple — a period that will undoubtedly come into deep focus around the fall, when the company tends to roll out its major hardware updates.

    Em sembla molt encertada la peça d’en Topolsky sobre l’ambient que es respirava (des de l’streaming i des del liveblog que ell mateix escrivia a The Verge, també) a la conferència d’Apple del dilluns. Sí que és cert que aquesta vegada va cridar molt l’atenció perquè tant Tim Cook com en Federighi van estar especialment divertits i genials, però Steve Jobs ja destacava per això. Com amb una simple animació de la diapositiva podia fer riure tota la sala era espectacular. En Federighi és a punt d’arribar-hi, però amb el seu propi estil.

    ¿Dónde está lo grandioso de la keynote? Si alguien me puede decir una idea realmente novedosa (salvaría a Swift, y veremos) en toda la tarde, por favor, que comente y me ponga argumentos. Porque todo, absolutamente todo lo que yo he visto son momentos Cut&Paste. Cosas que deberían haber estado hace tiempo en iOS o en OS X (o en ambos) y que cuando por fin llegan parecen ser los inventos de la vida. Pero claro, son de Apple. Y ya se sabe. Apple mola, haga lo que haga.

    Sempre m’agrada llegir-lo i diverses vegades estic d’acord en el que diu Javier Pastor a Incognitosis, però en aquesta ocasió no hi estic gens d’acord i gairebé em va molestar l’article en sí — que no és pas dolent, compte. No vam veure la mateixa keynote, està clar; però us el deixo perquè sempre va bé tenir el contrapunt.

    With 1.2 million apps on the App Store, discovery, curation, and search refinements are key: if Apple wants users to discover more apps and the best ones of all possible choices, users will need guides and tools that go beyond banners and charts.

    Només els canvis de l’App Store que va presentar Apple dilluns i que s’aplicaran una vegada es llenci iOS 8 a la tardor ja fan que els desenvolupadors vegin tot un nou món de possibilitats de promoció de les seves aplicacions. Molt interessant, doncs, el que explica Viticci sobre el tema.

    A cynical onlooker would see these things and say it’s what Apple has to do lest it be doomed. They would say the fun and joyful announcements on stage were an act, and the new features are just a desperate attempt to cover the fact Apple hasn’t yet shipped any brand-new revolutionary hardware gadgets in 2014.

    However, the optimistic onlooker would see the Keynote for what it actually is: a glimpse into the culture of Apple in 2014. And that culture is one of excitement, ambition, generosity, confidence, and momentum. We are seeing what the post Steve Jobs Apple is like, and my friends, it is awesome.

    Com sempre, molt bon post de Shawn Blanc resumint què vam veure l’altre dia. Els dos últims paràgrafs són la clau: “penseu que encara no hem vist res de maquinari i ja estem flipant”, semblen dir. També vull remarcar el que diu sobre Continuity, aquest set de funcionalitats per millorar la integració entre OS X i iOS:

    So in some respects, Continuity is not necessarily a new feature. Rather, it just removes a layer of work. Getting to your same iCloud tab is one swipe away instead of many swipes and taps.

    But I think Continuity is more than just a better implementation of a cool feature. I see it as a “philosophical” feature as well — it’s a statement that we use our devices for many of the same tasks, and that “work” is device agnostic. Continuity is a way of telling the Apple user it’s okay to expect their devices to always be in sync down to the very mid-sentence of an email in progress.

    N’hi ha algun mes que s’ha quedat per la biblioteca de Pocket, però crec que ja ha quedat força bé l’article. Tinc pensat acabar-ne un altre sobre la meva aposta per les dues presentacions més d’Apple que hi haurà aquest any (com a mínim), però potser me’l reservo per al setembre. No sé, ja veurem.

Següent

Enric Llonch