1. Des de fa tres mesos o així 1 utilitzo Internet Explorer com a navegador per defecte i principal en el meu ordinador habitual, el que utilitzo per fer tota la meva feina diària, que com sabreu passa en un 85% de les vegades per un navegador d’Internet.

    Continua llegint
  2. Torno amb el Week Pocket, aquella secció que vaig començar fa molt temps i que aglutina alguns articles destacats dels darrers dies. No tinc intenció de fer-la regular ni setmanal —tot i que el títol ho suggereixi amb força—, però em ve de gust fer una mica de bombo d’algunes peces que m’han agradat i que no he compartit suficient ni he sabut encabir en un article propi aquí al blog.

    Continua llegint
  3. Windows Phone 8.1 arriba ara oficialment per a tots els consumidors, tot i que des de fa uns mesos ja es podia descarregar entrant en un programa de prova. La versió de fa uns mesos i la que s’ha llançat més recentment és, teòricament, la mateixa, però ara hi hauria d’haver millores en l’enllaç del mòbil amb el sistema operatiu, com millores a la bateria o correcció d’errors.

    Tot plegat em porta a parlar breument de la meva experiència amb Windows Phone 8.1 des del dia que es va fer accessible als registrats com a desenvolupadors, des del dia 14 d’abril. Han estat tres mesos utilitzant cada dia la plataforma, perquè després ens venguin reviews amb dos dies de prova 1.

    Continua llegint
  4. Tot i que pràcticament des del juny he estat “de festa”, demà començo oficialment les vacances, que per mi signifiquen, bàsicament, sortir de Sabadell. Ja se sap, encara que facis coses diferents, estar a casa i a la teva ciutat fa que la sensació no sigui la mateixa que estar de vacances. Demà marxo i això comportarà canvis importants a la rutina diària, com és evident.

    Continua llegint
  5. Vinga, titular llarg per equilibrar els titulars curts que proliferen al meu blog. No és així però ja m’enteneu.

    Últimament m’he plantejat quines són les parts d’un mòbil que més m’importen. La conclusió és: la bateria. Tots ens queixem que hi ha certs telèfons que els treus de casa i ja estàs patint per saber si tornaràs amb bateria o no. La bateria marca la nostra vida amb un smartphone a la mà. És curiós que costa encara més d’administrar correctament quan veus que baixa tan ràpidament.

    Continua llegint
  6. Avui també he pogut anar al Gamelab. Si us vàreu perdre l’entrada d’ahir, aquí la teniu.

    Curiosament les dues conferències que he vist avui eren de jocs mòbils. La primera ha estat la de Dong Nguyen, creador del famós Flappy Bird. Ha parlat sobre l’èxit del joc, la posterior retirada, el procés de creació i també del seu futur. He escrit un article a La Zona, per si us interessen més detalls.

    I després ha vingut la ponència de Neil McFarland, director creatiu de Utstwo, l’empresa responsable del preciós Monument Valley. La seva presentació ha estat simplement brillant, des del que ha explicat (hores que destinem als jocs, els finals, opinió dels usuaris sobre les experiències curtes, preu, guanys que havien tingut, etc.) fins al que ha ensenyat a la pantalla, amb memes i bromes boníssimes.

    Vaja, que he passat un dia genial altra vegada a Barcelona. Un deu per a l’organització, llàstima de no haver-me donat acreditació de premsa i haver-me hagut de buscar la vida :)

  7. Avui he anat al segon dia del Gamelab, tot i que per mi era el primer. D’ahir em vaig perdre la conferència de Tim Schafer, que segons el que m’han dit va ser molt bona. Però avui no ens hem quedat curts.

    Hem començat amb Jan Wedekind (King) Branco Milutinovic (Nordeus), Horacio Martos (Social Point) i el moderador de la sessió David Gardner (London Venture Partners) sobre jocs mòbils. Molt interessant i àgil.

    Després ha tocat l’entrevista a Shuhei Yoshida, conduïda per Ángel Sucasas d’El País. Molt fluixa (sobretot per les preguntes de l’entrevistador, la veritat). No hi ha hagut pregunta The Last Guardian (decepció). S’ha posat interessant quan ha parlat dels sentiments que li havia transmès Journey i ho ha relacionat amb la seva ja desapareguda àvia (a qui li agradaria molt la VR, segons ha explicat).

    Després la Gina Tost ha entrevistat Kim Swift, creadora de Portal. Un bon repàs a la seva trajectòria i visió dels videojocs. Com que a Amazon no s’ha pogut comentar el que està fent actualment perquè encara no ha vist la llum, però la ponència ha estat molt divertida i àgil. S’ha desmuntat part de l’escenari del fons, com a detall curiós.

    Abans de la pausa hi ha hagut la conferència de Alex Rigopulos, d’Harmonix. M’he perdut els primers 5 minuts, però m’ha agradat molt tot i importar-me 0 els seus jocs. Com ha dit un dels assistents en una pregunta, ha estat una ponència molt humil perquè ens ha vingut a dir que els seus jocs suck quan és tot el contrari. Bravo.

    Però la conferència que m’ha agradat més ha estat l’entrevista que l’Albert Murillo ha fet al gran Keiji Inafune (Inafunesan). A part que les dues parts han estat genial, s’hi ha afegit una tercera: la traductora, adorable. Primer momentàs: mitja sala s’ha aixecat després de la primera pregunta quan hem comprovat que l’entrevistat responia en japonès i es necessitaven aparells per entendre la traducció. Per sort, després s’ha optat per fer baixar la traductora (Maite, crec que es deia) i fer traducció consecutiva en comptes de simultàna. Ha deixat momentassos, també amb les preguntes d’un públic entusiasmat per la vista d’Inafune. Molt bé.

    L’speech de Jade Raymond, d’Ubisoft Toronto, ha estat tot el contrari. No s’ha fet pesat però m’ha interessat més aviat poc. M’hauria agradat més un repàs al que estan fent actualment o a la seva figura, segurament.

    I m’he tornat a perdre una de bona: la de Molyneux, que sempre diu el mateix però que ha tornat a agradar a la sala gran de la Filmoteca.

    Demà tinc interès per conèixer Dong Nguyen, creador del famós Flappy Bird. També vindrà gent de Monument Valley, entrevista amb Yu Suzuki i a la tarda l’Ocelote farà una conferència sobre el free-to-play i els e-sports. Ja he dit que m’he fet una foto amb ell a petició dels LoL-players de La Zona?

  8. Luciérnagas

    Llegeixo [via @trinamilan] que ha mort Ana María Matute. Una autèntica llàstima. Per això voldria dedicar-li un espai al blog, encara que fos petit.

    Aquest any he llegit Luciérnagas, una de les seves obres menys conegudes (de fet a la notícia del 3/24 ni la mencionen) però que aquest curs estava en la llista de les obres per llegir a Literatura Castellana de cara a la Selectivitat de l’any vinent. I la veritat és que és una novel·la espectacular. A mi em va captivar per la poesia narrativa que presenta, però em va saber fer-me quedar amb la història emotiva que explica. De debò, imprescindible per veure la cara més humana de la Guerra Civil espanyola.

    Miro el meu Dropbox i veig que he fet fins a tres comentaris de text de Luciérnagas, aquesta obra que va ser censurada i que no es va publicar tal com la coneixem avui en dia fins l’any 1993.

    Us deixo amb un fragment d’un dels meus comentaris de text. És de la introducció, on s’explica el plantejament inicial de l’obra i ho relaciono amb el títol de Luciérnagas. Espero que us agradi:

    Matute ya nos da una pista en el actual título de la obra (anteriormente era En esta tierra) para entender cómo enfoca el conflicto. Los niños, más tarde adolescentes, de la guerra son representados por Sol, una chica de clase burguesa, educada en Saint Paul. Ella, su madre y su hermano se encuentran de golpe con el hambre y la desgracia, pero no todos lo tratan de la misma forma. Los niños son las luciérnagas de la guerra, son los únicos que aportan luz en esta situación y son los que en el futuro gobernarán el país ahora en ruinas.

  9. Segueixo diversos blogs que fan resums setmanals a nivell personal. M’agrada molt el format i, per donar una mica de vida a la web (que vaig renovar fa poc, per cert), em proposo intentar-ho durant almenys un parell de setmanes. I si no segueix seran posts independents que quedaran bé per retratar el que ha estat la meva setmana.

    Ha estat una setmana que ha passat ràpida. Dilluns va ser un dia d’estar fora, cap amunt i cap avall. Si a això li sumem que va ploure, bastant, i que vaig estar poca estona a casa, ja tenim la raó per la qual vaig jugar tanta estona a Animal Crossing: New Leaf, el joc que em vaig comprar dissabte passat per a la 2DS.

    Dimarts és, segurament, el dia que em van anar millor les coses. Un dia productiu, vaja. Vaig dinar tard perquè vaig estar editant un vídeo molt important que properament espero compartir. Però vaig fer molt més, gràcies a la tècnica de deixar un post-it el dia anterior amb la feina a fer. Més edició de vídeo d’un altre projecte, diguem-li T, una mica de respondre mails i trucades bastant importants, positivisme i jugar una mica a la tarda. Bé. No em puc queixar.

    I a partir d’aquí ja tot en caiguda, tot i que se m’ha passat ràpid. La sorpresa de la setmana va ser dijous a la nit amb una mica de moguda a La Zona, que fa encara més interessant el projecte i ens va fer girar 180º una part que teníem abandonada. Bon moviment. I ahir divendres partides (LoL) poc afortunades però un 4vs5 guanyat a les dues de la matinada. Ah, i Reload post-E3 per acabar i avui despertar-me a les 12.

    Ara cap de setmana de descans, que fa bon temps i s’ha d’aprofitar. La setmana que ve toca, com a mínim, una visita a Barcelona a més de preparar el Treball de Recerca de l’any vinent. Una entrevista i un avanç que s’han de publicar. Divendres toca gravar podcast i tornem-hi.

Següent

Enric Llonch