Enric Llonch

Tecnologia, disseny i trolling des de la perspectiva geek

Matias Duarte »

Si estimeu el disseny i no sou fans de Matias Duarte, hauríeu de marxar ja d’Internet. Si ja compliu les dues condicions anteriors, heu d’estimar, també, les converses Matias Duarte - Joshua Topolsky, que ja són habituals almenys una vegada a l’any.

Primeres impressions del “Your Music” d’Spotify

Ja tinc l’apartat de “La Meva Música” a Spotify, amb tots els canvis que això comporta. Després de provar-lo una mica només puc dir que és tot un èxit. Era un dels problemes del servei i que altres competidors, com per exemple Rdio, van saber solucionar molt millor. I per molt que Spotify ho volgués, no se solucionava creant llistes de reproducció de cançons soles o àlbums, i amb l’actualització recent ho deixen ben clar.

En resum, bon moviment que ara s’ha de veure reflectit en les aplicacions mòbils. Crec que en la d’Android i iOS ja hi ha aquest apartat però a Windows Phone encara tenim l’app de fa dos anys (la de WP7) sense cap de les novetats que Spotify ha introduït des d’aleshores. Van dir que aquest març tindríem l’actualització però és abril i encara res. Que es posin les piles.

Primeres impressions del “Your Music” d’Spotify

Ja tinc l’apartat de “La Meva Música” a Spotify, amb tots els canvis que això comporta. Després de provar-lo una mica només puc dir que és tot un èxit. Era un dels problemes del servei i que altres competidors, com per exemple Rdio, van saber solucionar molt millor. I per molt que Spotify ho volgués, no se solucionava creant llistes de reproducció de cançons soles o àlbums, i amb l’actualització recent ho deixen ben clar.

En resum, bon moviment que ara s’ha de veure reflectit en les aplicacions mòbils. Crec que en la d’Android i iOS ja hi ha aquest apartat però a Windows Phone encara tenim l’app de fa dos anys (la de WP7) sense cap de les novetats que Spotify ha introduït des d’aleshores. Van dir que aquest març tindríem l’actualització però és abril i encara res. Que es posin les piles.

Vox »

El llançament d’una cosa de Vox Media és sempre un esdeveniment per la meva humil, apassionada, visió periodística. I si el llançament és el de Vox, una pàgina liderada per Ezra Klein (ex Washington Post) doncs més. Es va obrir públicament ahir i la meva opinió és confusa. Però com que diuen que és un "work in progress", no opinaré i m’ho estalviaré per d’aquí a uns mesos.

Simplement volia comentar que és extremadament interessant el que han decidit fer per aquest llançament. Llegiu-vos l’article del “work in progress” i entendreu com d’arriscada és. Us selecciono uns paràgrafs aclaridors:

But we’re just starting to learn how to use them. We have been employees of Vox Media for less than 65 days. The product team began work on the site seven weeks ago. Most of our staff started three or four weeks ago. Some people haven’t even been here a full week. Several key positions remain unfilled. But we didn’t want to wait a day longer than necessary to launch the site.

We’re launching this fast for one simple reason: there is no better way to figure out the best way to do explanatory journalism on the web than to do explanatory journalism on the web. (…)

(..) At the same time, we didn’t want to delay the parts of the site we had ready. We’re launching today because three more weeks or three more months or 30 more months will not produce a perfect website. We’ll always be a work in progress.

(…) Let’s get started.

Brillant.

Torno als Podcasts »

Un podcast de videojocs de tant en tant —com el que vam fer de la next-gen fa uns mesos a Paella de Bits— és insuficient pel mono que tenim tots plegats i per això, amb el llançament de La Zona, vam voler repensar si calia fer-ne un i com.

I així és com neix La Zona Podcast, un programa regular però no setmanal en què els jocs són els protagonistes. En cada episodi comentarem els que haguem provat i també, al principi de tot, parlarem de les notícies del sector. El nostre objectiu és que després de cada episodi tots en sapiguem una mica més i, per descomptat, que ens ho haguem passat bé durant aquesta hora de duració.

Estem oberts a suggeriments, nova gent i noves seccions. No només estem oberts a això —quin topicàs, per cert— sinó que ho demanem amb moltíssimes ganes. Feu el favor d’escoltar-nos i ens dieu què tal.

El problema de la multitasca a Windows 8 »

Espectacular article que explica quin és el problema de multitasca a Windows 8. És curiós però sembla que Microsoft l’ha solucionat punt per punt amb la Update 1 de Windows 8.1. Després del que vaig veure al Build d’aquest any, tinc moltíssimes ganes de provar-la per no moure’m de l’escriptori mai.

La Zona

Aquest dimarts 1 d’abril del 2014 vam llançar La Zona, una nova pàgina web. Com que a mi m’agrada això d’explicar les coses i ser clar, volia donar una mica d’insight que no teniu a l’article de benvinguda que vaig publicar.

Què és La Zona? És una nova web de videojocs i cultura digital en llengua catalana.

Per què llenceu La Zona? Després de molts mesos parlant amb molts sectors de la comunitat catalana de videojocs a la xarxa (des de la gent dels fòrums, fins als youtubers, passant pels gamers i punt), vaig arribar a la conclusió que si alguna cosa havia de funcionar en aquest panorama havia de ser un projecte com La Zona. Potser algú, d’aquí a uns anys, trobarà alguna forma diferent de fer-ho, però aquesta és la que hem trobat nosaltres: notícies, anàlisis, vídeos, comunitat.

Qui sou els de La Zona? Jo en sóc l’Editor en cap, el que ho porto, bàsicament; però tinc un equip espectacular i en constant expansió: Oriol Roca, Marc Nualart, Pol Miranda, Aniol Gàmiz, Eduard Solà, Pol Jaumira (Inugos), Nil de Vicente, Jordi Martínez, en Felip de Gaming.cat i més!

Què teniu pensat? Ara mateix estem en fase beta. Sé que queda molt entrepierneur però és la veritat. Volem ser una web en constant evolució. Som sincers: és una idea en prototip que hem d’anar perfilant, i ho farem amb la resposta dels usuaris. Volem parlar dels temes que interessen a la gent. Volem ensenyar el que la gent vol veure, i pensar què volen veure per anar un pas endavant. Volem fer un podcast de videojocs com mai s’ha fet en català (i no és conya). Volem fer anàlisis de videojocs com mai s’ha fet —altra vegada— en català, amb notes, un bon disseny i textos treballats. Volem oferir informació breu però precisa, legal, concisa i enriquidora per al lector. Volem fer vídeos. Volem fer pinya. Volem ajudar i ser ajudats. Tenim un termini curt per portar-ho a terme: 6 mesos. I després passarem revisió. I si no, a la recuperació de setembre.

Doncs res. Espero que us agradi molt la web, que la seguiu per tot arreu i que, com sempre, ens serveixi per aprendre una mica a tots plegats sobre els videojocs.


Disclaimer: He volgut compartir a Twitter aquest article. Vaig dir que me n’anava d’allà. És cert. No hi he tornat a entrar. Però crec que és de transparència i honestedat cap a vosaltres que sapigueu això, i el cert és que poca gent segueix aquest blog. Tumblr, per sort, té un botó que ho publica automàticament a Twitter. Així ho he fet.

Disclaimer: Vull aclarir que el llançament de La Zona no té res a veure amb la meva sortida de Paella de la setmana passada. Són dos fets que han coincidit en el temps però no tenen relació entre ells.

The Rip-offs »

Us enllaço aquest post de Marco Arment sobre la polèmica de Threes d’aquesta setmana. Els seus creadors han parlat sobre les constants còpies que ha tingut aquest fantàstic joc que primer es va llançar només a iOS i fa unes setmanes també a Android. Amb el temps d’arribada a Android van néixer còpies ben fetes, com el “1024” a què jugava jo quan no hi havia Threes per Android1, però també de barroeres com el 2048:

Next, came 2048 about ten days later. A game system identical to 1024 with one tweak, it removed the stones. Since, the game has grown in popularity after a posting on Hacker News on March 10th. It’s freely available and open source, allows swipes so it can be played on the phone and has spawned many variants since, including our personal favorite: Numberwang 2048.

It’s all in good fun, at least we’d like to think so, but try as our logical brains might, we still got the same “cloning feeling”. Especially when people called Threes, a game we poured over for nearly a year and a half, a clone of 2048. Others rifled off that they thought 2048 was a better game than Threes. That all stung pretty bad. We know Threes is a better game, we spent over a year on it. And obviously, Threes is the reason 2048 exists.

Això és el que diuen els responsables de Threes del 2048 en un article al seu blog, on també mostren tot el procés de desenvolupament que ha tingut el joc i que no han fet totes aquestes còpies barates que han sortit recentment.

És inconcebible que avui en dia encara hi hagi gent que va d’experta en tecnologia i desenvolupament i que després es nega a pagar per un joc de menys de dos euros. Però el que és més indignant és que molta d’aquesta gent juga a clons gratuïts tot i saber que hi ha la versió original.

Per acabar també us vull recomanar el Friends List d’ahir amb un dels desenvolupadors del joc, on s’explica molt bé el tema, i el report, també a Polygon, sobre la polèmica.


  1. Quan jo vaig jugar una setmana al 1024 va ser perquè coneixia Threes i només tenia un Android. Evidentment, em va captivar l’experiència del joc —mèrit de Threes i no de 1024, perquè és una còpia— però si hagués tingut a la Play Store el joc original l’hagués comprat sense dubtar-ho. 

"Microsoft comes back to reality" »

Microsoft va anunciar ahir l’arribada d’Office per iPad. Fa temps que sabem que porten desenvolupant aquests clients per la tauleta d’Apple però semblava que mai acaba de sortir a l’App Store. Tinc la sensació que per Steve Ballmer no era ni de bon tros una prioritat i Nadella ha posat les piles a l’equip encarregat del desenvolupament.

Sigui com sigui, tot i els retards, Office per iPad aporta diverses idees interessants sobre el futur de Microsoft i la visió que en té el nou CEO:

  • Microsoft ha sabut fer, per fi, una aplicació ben dissenyada per a una altra plataforma. L’historial fins ara era lamentable: SkyDrive i Outlook a Android, per exemple. És una aplicació feta des de zero per a iOS però amb una experiència comuna amb les apps d’altres sistemes. Simplement bravo.

  • Nadella no vol vendre Surfaces amb l’argument que porta Office incorporat —que també— sinó vendre llicències d’Office a tothom, ja tinguin un iPad o un portàtil amb Windows. Potser el futur de la companyia no passa pels “dispositius i serveis” de Ballmer sinó pel “mòbil i núvol” de Nadella.

  • Hi ha hagut molta desinformació recentment. Poca gent ha entès que els quasi 100 dòlars que has de pagar a l’any per editar i crear documents a Office per iPad formen part del que Microsoft anomena “Office 365”, que ofereix 5 llicències per a qualsevol PC o Mac, gigabytes extres a OneDrive, accés a les aplicacions mòbils de Windows Phone, iOS i Android, etc. Continua sent car? Jo crec que no.

Coses sobre Alemanya i els alemanys

He estat una setmana d’intercanvi a Oldenburg i he apuntat sense ordre ni gaire sentit unes quantes coses que m’han cridat l’atenció d’Alemanya i els alemanys. Simplement això (no em critiqueu per ignorant i haver viatjat poc, sisplau):

  • No es veuen gaires (per no dir gens) cotxets ni gossos per Oldenburg
  • Hi ha negocis amb logos en Comic Sans
  • Aigua sense gas no
  • Només hi ha carril bici a una de les voreres. Si vas per l’altra, multa.
  • Els semàfors duren 10 segons. Literalment. No dóna temps si vas caminant.
  • El metro de Hamburg fa pena. Tecnologia alemanya a mitja construcció.
  • La gent paga en un platet quan surt del lavabo d’una mena de Corte Inglés
  • El McDonald’s pot conviure amb un puticlub en un mateix edifici del barri famós d’Hamburg
  • No pots comprar una hamburguesa a partir de les 12 de la nit si tens menys de 18 anys (multa d’uns 1.000 euros pel local) però sí prendre cervesa amb 16. I si prens un altre tipus d’alcohol tampoc no et posen gaires problemes.
  • No hi ha papereres a la ciutat. On ho llenço?
  • Ofertes a les botigues de Vodafone fetes a mà en boli
  • Els embotits són tots fumats
  • Sempre posen mantega, fins i tot amb Nutella

Opinions

Avui he recordat que demà hi ha vaga d’estudiants a la meva escola i he hagut de pensar ràpidament què faria. Ara no explicaré quina ha estat la meva decisió, però des del que he dit a la primera persona que m’ha preguntat què faria fins a la de fa uns minuts, la meva opinió ha variat lleugerament. Podem dir que els meus arguments d’ara són acceptables i els d’aquest matí no però és que ahir a les onze de la nit encara no hi havia pensat. Ha estat un work in progress continuo.

Ahir al vespre es va anunciar que Facebook comprava (aquest subjecte i aquest verb ja porten massa temps repetint-se) Oculus VR. Hi havia les habituals notícies i tuits sobre el tema però volíem ja opinions. Volíem articles que opinessin sobre la compra, què significava, què havíem de pensar i què no. De fet encara no sabíem ni tota la notícia, ni mai tindrem les dades suficients per fer-ne una bona opinió, però necessitàvem formar-la ja encara que només fos per a un mateix.

Són dos exemples —totalment diferents i aïllats, però propers en el meu cas— que m’han fet adonar que potser ja n’hi ha prou d’immediatesa en l’opinió. Per explicar que Facebook compra Oculus VR per 2.000 milions de dòlars o per dir “Sí” o “No” a la Vaga de demà no cal processar informació. Per opinar i donar arguments sí, i si algú els ha d’escoltar o llegir estaria bé que fossin amb cap i peus.