Enric Llonch

Les pel·lícules del 2022

Thu, 12 Jan 2023 00:00:00 +0100

El 2022 ha estat l'any de tornar al cine. L'anterior ja va tenir estrenes interessants, sobretot a la segona meitat de l'any, però aquest ha estat molt més complet. I tot i que alguns dels grans títols de la temporada estan programats per principis del 2023 a Espanya (cosa dels Oscars i les distribuïdores), la selecció que he pogut fer no és pas dolenta.

He escollit 9 pel·lícules que s’han estrenat (en cines o festivals) a Barcelona durant el 2022 i les he ordenat per preferència (tot i que recomano moltíssim qualsevol de les 9; a totes els hi he posat un 8 menys a les dues primeres). Com a detall curiós, totes les he vist al cine, però tres a festivals (una a l’Asian Film Festival i dues a Sitges). En total al 2022 he vist 94 pelis, lluny de de les 133 del 2018, però molt millor que anys anteriors pandèmics.

Memoria, Apichatpong Weerasethakul
Pacifiction, Albert Serra
Leonor Will Never Die (‘Ang Pagbabalik ng Kwago’), Martika Ramirez Escobar
Close, Lukas Dhont
Alcarràs, Carla Simón
As bestas, Rodrigo Sorogoyen
Benediction, Terence Davies
The Five Devils (‘Les Cinq diables’), Léa Mysius
Fire of Love, Sara Dosa

Els videojocs del 2022

Sat, 31 Dec 2022 00:00:00 +0100

Aquest any he completat més jocs que mai. Segons HowLongToBeat, he acabat 49 jocs, descomptant algun altre DLC/expansió de jocs nous o que havia jugat en anys anteriors.

No veig el meu backlog com un deure de jocs que he de completar sí o sí, però com una biblioteca de coses que puc provar quan més em vénen de gust. Aquest any per exemple he experimentat per primera vegada clàssics antics com Half-Life o Baldur’s Gate, perseguint el bon regust de boca que em va deixar jugar Deus Ex l’any passat. També he aprofundit en el catàleg de desenvolupadors que ja coneixia, com el sorprenentment divertit Jade Empire de Bioware (Mass Effect, Dragon Age) o Grim Fandango de Double Fine (Psychonauts 2), i continuat sagues, com la de Life is Strange (el 2 m’ha semblat d’una ambició super admirable) o The Witcher (completant el 3 a principis d’any; la qual cosa significa que em falten les dues expansions, que deixo per 2023).

També hi ha hagut temps per l’experimentació, gràcies a la Steam Deck (yay), que fa molt més atractius indies de 2-4 hores, i a GamePass, que m’ha deixat provar de llançament alguns dels millors jocs de l’any com Norco, Weird West, Tinykin Citizen Sleeper. De fet, li he tret bastant suc, fent maratons de Wasteland 3 (boníssim, em queden les expansions per 2023) i Expeditions: Rome (una de les sorpreses de l’any, sens dubte).

Parlant de sorpreses, m’he sorprès a mi mateix disfrutant molt de Batman: Arkham Asylum i Guardians of the Galaxy. Els dos jocs de superherois, força aclamats per la crítica, però que no sabia si connectarien amb mi. L’ambientació gòtica i mida digerible del primer, i els diàlegs i presentació cinematogràfica del segon m’han captivat aquest 2022. En la banda més indie, destaco The Darkside Detective, extremadament graciós i ideal per la Steam Deck, i The Lion’s Song, una antologia de point-and-click curts ambientats a Viena uns segles enrere.

En fi, com veieu, hi ha molt a parlar. He disfrutat molt i encara em queda molt per jugar i aprendre. Deixo a continuació un llistat dels jocs preferits de l’any (als que he posat un 8 o més a HowLongToBeat). La resta la podeu veure aquí.

The Witcher 3: Wild Hunt (2015)
Professor Layton and the Curious Village (2007)
Jade Empire (2005)
Weird West (2022)
Life is Strange 2 (2018)
Portal (2007)
Guardians of the Galaxy (2017)
Norco (2022)
Baldur’s Gate: Enhanced Edition (2012)
Solasta: Crown of the Magister (2021)
FAR: Lone Sails (2018)
Half-Life (1998)
Citizen Sleeper (TBA)
Wasteland 3 (2020)
Expeditions: Rome (2022)

Grim Fandango (1998)
Tinykin (2022)
Batman: Arkham Asylum (2009)
If Found… (2020)
The Lion’s Song (2016)
DEATHLOOP (2021)
The Darkside Detective (2017)
God of War (2018)
Gorogoa (2017)
Blade Runner (1997)

Els àlbums del 2022

Sat, 31 Dec 2022 00:00:00 +0100

Com cada any, torno amb el llistat dels meus discs preferits dels darrers mesos. Com que no estic per escriure grans textos (tònica dels últims anys, I know), aniré al gra. Espero que hi hagi alguna descoberta per a qui ho llegeixi.

1. Beyoncé – Renaissance

Cançons preferides: De la 1 a la 6

2. HIDDEN PPL – Don’t Let It Die

Cançons preferides: ‘FOREIGN EMOTIONAL STATE’, ‘GRATEFUL’, ‘FOOL’

3. Hyd – Clearing

Cançons preferides: ‘So Clear’, ‘The Real You’, ‘Fallen Angel’

4. Taylor Swift – Midnights

Cançons preferides: ‘Maroon’, ‘…Question?’, ‘Midnight Rain’

5. Hikaru Utada - BADモード

Cançons preferides: ‘Find Love’, ‘Pink Blood’, ‘Somewhere Near Marseilles’

La resta d’àlbums preferits

Bronze Avery – SOFTMETAL
Fred Again.. – Actual Life 3
Yeah Yeah Yeahs – Cool It Down
King Princess – Hold On Baby
Ethel Cain – Preacher’s Daughter
Let’s Eat Grandma – Two Ribbons
Donatachi – Donatachi.com
Hatchie – Giving The World Away
PUTOCHINOMARICÓN – JÁJÁ EQÚÍSDÉ (Distopía Aburrida)
Josef Salvat – Islands
Kyla La Grange – While Your Heart’s Still Beating
The Weeknd – Dawn FM
MUNA – MUNA
Sevdaliza – Raving Dahlia (EP)
Rose Gray – Synchronicity (EP)

Mencions honorables

Foxes – The Kick
Amber Mark – Three Dimensions Deep
TSHA – Capricorn Sun
Palmistry – TINKERBELL
Gia Woods – Heartbreak Country Vol. 2
Mura Masa – demon time
Drake – Honestly, Nevermind
Rina Sawayama – Hold The Girl
Mallrat – Butterfly Blue
Charli XCX – Crash
FKA twigs – CAPRISONGS
yeule – Glitch Princess
Empress Off – Save Me (EP)
Sofi de la Torre – Cashflow & Tristesse (EP)

Games of October 2022

Tue, 01 Nov 2022 00:00:00 +0100

Trying something new - here are the games I played in October 2022, with some brief thoughts attached.

Little Nightmares

Tarsier Studios | 2017 | Steam Deck

Started very frustrating and sometimes even boring, but there are some stretches of clever level design with a heavy dose of tension. I enjoyed it for what it is but it’s not near games like Inside or Far in terms of polish, presentation and narrative. Like Tove Lo once said, it’s not the prettiest you’ve ever seen, but it has its moments. Good on Deck.

7/10

Little Nightmares: Secrets of the Maw

Tarsier Studios | 2017 | Steam Deck

Really nice addition to the game. The episode format really works here, and reduces the frustrating sections of the main game while also exploring new mechanics and gameplay. The third one was definitely the better one, with the right balance of exploring, engaging puzzles and lore. The ending alone makes worth it playing.

7/10

Deathloop

Arkane Lyon | 2021 | PC Game Pass

Even though I agree the handholding is a bit too aggressive, I found its rogue-lite nature very fun once you have multiple ways to solve encounters. The environment never felt boring or repetitive thanks to their density and an overwhelming sense of style.

8/10

The Darkside Detective

Spooky Doorway | 2017 | Steam Deck

Actually funny and very charming, perfect for handheld, short sessions. Might be one of my new comfort games.

8/10

Beacon Pines

Hiding Spot | 2022 | PC, Game Pass

The main highlights are the extremely adorable characters and a pretty engaging story with enough twist and turns to keep you interested. The main mechanic (exploring different story branches after important decisions) is clever but I found the justification (the names and verbs you gain by exploring) very surface-level, which contrasted with the diegetic presentation of the story as a book with a narrator. I also wished I became more emotionally invested, but overall, I really enjoyed it.

7/10

Chinatown Detective Agency

General Interactive | 2021 | PC, Game Pass

If the setting (cyberpunk Singapore) appeals to you, or if you’re a sucker for detective games, play it. Even fpr all of its faults, Chinatown Detective Agency manages to immerse you in this time and place, and for the majority of its runtime it really feels like you’re a detective, thanks to its light sim / management elements, stunning pixel art, and real-world deductions.

Having said all of that, this isn’t a polished game at all. Even 6 months after release, it regularly has basic issues that can impact gameplay. They’re workable, for sure, and maybe in the future they’ll be patched, but some of these issues speak of a general lack of time and resources to edit and polish the final experience. These range from super obtuse puzzles that even the hint system gets wrong, to annoying audio bugs, where most voice-acted lines won’t play – even the ones that are clues for a puzzle!

I also wish there was an in-game browser, with cyberpunk interface and music while I look for the solutions. I also wish everything was voice-acted, or nothing at all, and that the written lines matched what the actors said. I wish the managing elements were a bit more intense and that you could play all client cases in one run (or at least that it had a “point of no return” save to jump to after beating the game). I wish the soundtrack had more tracks and that the ending wasn’t bugged so I could get the perfect resolution. Oh well…

Overall, a short and sweet experience that could be easier to recommend in a more polished state. I hope the devs have the opportunity to improve the game or at least apply these learnings to their next project, because the potential is there.

6/10

Batman: Arkham Asylum

Rocksteady Studios | 2009 | PC, Epic

9/10

FAR: Changing Tides

Okomotive | 2022 | PC, Game Pass

I loved the previous game. It was a nice, short surprise. A clever twist in the Limbo/Inside formula with stunning vistas, cool setpieces and just enough puzzles to keep you entertained. The sequel fails to recreate the same excitement, in part because it’s not surprising anymore (the formula is basically the same), but also because it’s longer and 70% of it is a bit boring visually. I don’t regret playing it but sadly it didn’t offer what I hoped it did.

7/10

Els àlbums del 2021

Fri, 14 Jan 2022 00:00:00 +0100

2021 ha estat un any de transició (esperem). La pandèmia segueix marcant les tendències de la indústria musical, que per una banda sembla més disposada que mai a prendre riscs i ser menys frugal amb els llançaments (ni que sigui per calmar les necessitats d’uns artistes aïllats i sense el ganxo dels directes) però per altra es reserva cartes per quan hi hagi partida (concerts i festivals).

Els meus hàbits també han sigut una continuació del 2020, potser escoltant menys àlbums sencers que en altres anys en part per no haver d’agafar tren. Aquestes dues hores de transport que no he tingut han reduït el meu apetit per projectes llargs, però tot i així déu n’hi do amb els que m’han agradat. Aquest any vull destacar-ne 15, i com que vaig tard i realment no tinc grans opinions sobre tots, els presento sense ordre amb l’excepció del top 3.

1. Fred again.. – Actual Life 2

Fred Again va tornar a la segona meitat de l’any amb el seu segon Actual Life i d’alguna manera era encara millor que el primer. És impressionant el ventall emocional que desplega, passant amb una facilitat sorprenent del dol a la festa – és pur èxtasi introspectiu que t’arrossega i no et deixa anar. La seva durada (tres quarts d’hora) passa volant gràcies al bon ritme que agafa després d’un terç quasi solemne i que enllaça temàticament amb el primer disc. Un cop agafa embranzida, l’àlbum, ja en format completament de mix, és un festival a domicili.

2. Namasenda – Unlimited Ammo

Namasenda és una de les incorporacions més recents al grup de PC Music però el currículum amb el que va entrar a la discogràfica no podia ser més imponent. El seu EP debut segueix sonant increïble i conté algunes de les millors cançons del gènere. Amb els contactes, pressupost i visibilitat de PC Music ens presenta Unlimited Ammo, un projecte molt més ambiciós però que en essència demostra el mateix que el seu primer: l’enorme talent per tornades hiperenganxoses i per enllaçar temes amb lletres emotives. Unlimited Ammo sona car i atrevit. És la pre-festa i la festa. D’alguna manera, i no ho dic a la lleugera, a l’àlbum que em recorda més és el Numer 1 Angel de Charli.

3. Self Esteem – Prioritse Pleasure

Una de les revelacions de l’any és la britànica Self Esteem. Ex membre d’un duo indie, Rebecca Taylor s’ha reconvertit en popstar amb totes les peculiaritats i zero fucks. Prioritise Pleasure és el seu segon disc – un conjunt de cançons punyents, enganxoses i eclèctiques que pinten una imatge clara i vívida de qui és Taylor com a persona, com a dona.

Gallant – Neptune

El “comeback” (pun intended) de Gallant és un retorn a l’R&B de finals dels noranta i principis de segle. Amb Neptune s’allunya de les tendències del moment i reforça el que fa única la seva música. Gallant sona increïble sobre beats d’alta qualitat amb guitarres i tambors esporàdics. Les melodies són irresistibles i refrescants. Què més podríem demanar-li?

Majid Jordan – Wildest Dreams

També volia destacar el nou àlbum del duo Majid Jordan, que segueix traient bop rere bop en aquest pop de sintetitzadors i tambors eclèctics. Wildest Dreams és potser la continuació més directe del ‘Hold On, We’re Going Home’ que van compondre per Drake fa mil anys, però també té un parell de sorpreses acústiques i més R&B que acaben d’arrodonir un disc divertit i complet.

Nick Jonas – Spaceman

2021 també ha sigut l’any on hem tornat a tenir un bon projecte de Nick Jonas. La reinvenció ara passa per l’R&B i el pop orgànic i de la mà de Greg Kurstin ens presenta un disc, amb transicions increïbles, que encaixa a la perfecció amb el seu falsetto. Spaceman és una autèntica sorpresa que, tristament, ha passat molt decepercebuda tot i tenir grans temes com ‘2Drunk’ o ‘This Is Heaven’.

Tinashe – 333

Per descomptat a un llistat d’àlbums meu no puc deixar d’incloure Tinashe. Després de l’exitós i independent Songs for You, Tinashe va tornar a l’estiu amb 333, la seva proposta més experimental des de… Nightride (o inclús els mixtapes). És estiuenca, diversa i gairebé free-form. Un altre gran afegit a la discografia d’una artista que molts donaven per morta després del fracàs del seu contracte amb RCA i que la carrera independent li ha donat ales.

Billie Eilish – Happier Than Ever

El debut de Billie Eilish va ser un disc definidor per la seva carrera, i probablement també per a l’indústria en general, però a mi mai m’ha acabat de captivar. Happier than Ever fa dos passos endavant, sent molt més autèntic i atrevit – no necessàriament per tenir més beats estranys o per crear subgèneres, sinó per explicar veritats (en part de la vida post-fama post-debut, però sempre amb empatia i deixant la porta oberta emocionalment).

Gracie Abrams – This Is What Feels Like

He debatut si incloure aquest àlbum o no ja que com a disc no em diu molt. Té diverses cançons que sobren i no és precisament revolucionari. Però el que m’agrada, m’encanta. Gracie Abrams retorna amb un miniàlbum que condensa el millor del seu songwriting i veu. Talls que recorden a la Taylor de folklore com ‘Rockland’, ‘Hard to Sleep’ o ‘Camden’ li encaixen a la perfecció i posen èmfasi en les seves capacitats com a narradora emotiva, mentre que els moments més elèctrics com ‘For Real This Time’ creen un segon camí al trencall per l’artista. Promet, tot i que encara no hi és.

Halsey – If I Can’t Have Love, I Want Power

Halsey ens entrega el seu disc més Halsey. Sembla paradoxal, però tenir uns únics col·laboradors per al projecte (Trent Reznor i Atticus Ross) ha fet florir una Halsey afamada, que lluita cada segon d’aquest àlbum per demostrar-nos que ho val (ja ho sabíem).

Fred again.. – Actual Life 1

Actual Life (April 14 – December 17 2020), el primer disc de Fred again.., és un regal de quarantena que utilitza fragments de veu de coneguts i desconeguts per crear house real. El millor moment del disc és ‘Me (Heavy)’, una balada que trenca la monotonía dels samples per sempre.

Banoffee – Tear Tracks

Una col·lecció de pop trist embrutat per una honestedat que es trasllada als instrumentals i embruta la veu de Banoffee amb autotune. Cada cop que l’escolto m’agrada més, i crec que encaixa molt més amb l’artista que l’anterior disc (que ja vaig disfrutar molt).

Wet – Letter Blue

La banda es recomposa per un tercer disc que se sent reboot. Recupera l’essència esparça del primer disc, amb la seva barreja idiosincràtica de gèneres, però també experimentant amb estils nous. És una escolta fàcil i reconfortant però exquisitament produïda i escrita.

Cosha – Mt. Pleasant

Un altre disc que he debatut si incloure perquè com a àlbum em va decebre força quan va sortir, després d’enamorar-me tots els singles que Cosha havia tret prèviament. Però el cert és que escoltant-lo pel que és, amb orelles noves, Mt. Pleasant és deliciós. La cantant es mou per les 8 cançons de l’àlbum amb una fluïdesa espectacular, conseguint petits balls pel camí.

Erika de Casier – Sensational

Tot i que reconec haver-lo començat a escoltar a final de l’any, Sensational (el nou disc d’Erika de Casier, que ja vaig incloure al llistat del 2019 és un imprescindible per als amants de l’R&B contemporani. El trobo encara millor que el debut, encara que de primeres pugui semblar massa homogeni, les cançons tenen més subtileses que mai, i hi ha un parell de moments en producció que són clarament un esglaó amunt del que estava fent l’artista fa uns anys.

Els videojocs del 2021

Thu, 30 Dec 2021 00:00:00 +0100

Per primer cop vull fer top anual de videojocs. Aquest any, segons HowLongToBeat he completat 27 jocs (comptant un parell d'expansions grans; si no serien 24). Aquí vull destacar els que m'han agradat més.

Llistats purament per ordre de llargada del títol.

Inside (2016)
Deus Ex (1999)
Control (2019)
Pikuniku (2019)
Unpacking (2021)
The Medium (2021)
Psychonauts 2 (2021)
Before Your Eyes (2021)
The Forgotten City (2021)
Assassin’s Creed Origins (2017)
The Witcher 2: Assassin of Kings (2011)
Life Is Strange: Before The Storm (2017)
Phoenix Wright: Ace Attorney Trilogy (2001-2002-2004)

Les pel·lícules del 2021

Sun, 19 Dec 2021 00:00:00 +0100

L’any passat no vaig fer ni llistat de pel·lícules perquè u, no van sortir gairebé pel·lícules produïdes al 2020, i dos, no vaig veure gaire cine.

Aquest any, amb la reobertura regular dels cines, i una quantitat bastant decent d’estrenes, torno amb una llista de les que més m’han agradat.

En total, he vist 15 pel·lícules del 2021 aquest any. Aquestes són les meves 4 preferides:

Spencer, de Pablo Larraín
The Power of the Dog, de Jane Champion
Titane, de Julia Ducournau
Drive My Car, de Ryusuke Hamaguchi

I aquestes les mencions honorables:

Dune, de Denis Villeneuve
Madres Paralelas, de Pedro Almodóvar
No Time To Die, de Cary Joji Fukunaga
Lamb, de Valdimar Jóhannsson

I per últimes les pelis que no són de 2021 però que he vist aquest any i que m’han agradat molt:

Never Rarely Sometimes Always (2020), d’Eliza Hittman
Days (2020), de Tsai Ming-liang
Last Letter (2018), de Shunji Iwai
Heart Attack (2015), de Nawapol Thamrongrattanarit
My Life as a Zucchini (2016), de Claude Barras

Els 21 EPs de 2020

Tue, 19 Jan 2021 00:00:00 +0100

Els EPs són l'últim que em queda per mencionar del 2020. La barrera entre EPs, miniàlbums i àlbums cada any és més difusa, i francament cada cop tinc més dubtes a l'hora de separar-los arbitràriament en dues llistes diferents. Reconec que el criteri és subjectiu, però la selecció segueix sent vàlida: aquests són projectes que he gaudit molt durant 2020 i que es mereixen una escolta. Els he separat en dos grups: els recomanats i els imprescindibles.

Els recomanats

Kota Banks - Sweet & the Spice
Naeem - Startisha
Winona Oak - Closure
Isaac Dunbar - isaac’s insects
Nasty Cherry - Season 2
Golin - Crush
LAUREL - Petrol Bloom
ELIO - u and me, but mostly me
Carlie Hanson - DestroyDestroyDestroyDestroy
Loote - Heart Eyes

Els imprescindibles

Glaive - Cypress Grove
Holly Humberstone - Falling Asleep At The Wheel
Postcard Boy - Limbo
Lontalius - Side One
Gracie Abrams - minor
Fletcher - The S(ex) Tapes
Jayda G - Both of Us
CXLOE - Heavy Pt. 1
Eli Hurts - Future Accountants of America, Unite
GRACEY - The Art of Closure
Christine and the Queens - La Vita Nuova

Els 130 singles de 2020

Wed, 06 Jan 2021 00:00:00 +0100

La llista més complicada de fer és també la que més m'agrada: la dels singles.

Com sempre, disclaimer: intento fer honor al nom i només incloure singles (és a dir, cançons que els artistes han llançat per separat, ja sigui abans o després de l’àlbum), però hi ha una o dues excepcions. També es manté la norma d’un senzill per projecte: és a dir, si una cançó s’ha quedat fora del disc, aquell artista pot tenir aquesta i una altra que sí que és a l’àlbum. També cal comentar que aquest any he ampliat la quantitat, a 130, i que trobareu una playlist amb totes les cançons en ordre alfabètic (o el que vulgueu posar-li a Spotify) al final de l’article.

Gomet - Admiradora Secreta
FRND - Champion
Dizzy - Roman Candles
Empress Of - Give Me Another Chance
Planet 1999 - Party
Anna Straker - Good Days Bad Days (ft. Gabrielle Aplin)
Billie Eilish - Therefore I Am
8485 - 4 Real (ft. Petal Supply & Umru)
Jens - Nocturnal
Chelsea Jade - Superfan
Delaporte - De Dónde Vienes (ft. PUTOCHINOMARICÓN)
Gia Woods - HUNGRY
Gabriel Gassi - Swiping Right
Charlotte OC - Falling For You
Baths - Wistful (Fata Morgana)
Manú - Reach
Jawsh 685 - Savage Love (ft. Jason Derulo)
Julie Bergan - Commando
Yorke - Gravity
Foxes - Friends In The Corner
EDEN - isohel
Ella Vos - Burning Bridges
Shawn Wasabi - HOME RUN (ft. raychel jay)
JOYNER - City
24kGoldn - Mood (ft. iann dior)
Baby Queen - Internet Religion
Caribou - You and I
Desire - Escape
Dominic Fike - Chicken Tenders
Evian Christ - Ultra
Angel Olsen - All Mirrors (Johnny Jewels Remix)
5 Seconds of Summer - Wildflower
They. - Play Fight (ft. Tinashe)
Rose Gray - Save Your Tears
Nightly - not like you
joan - want u back
Fickle Friends - Pretty Great
Elio - Waste of Emotion
Isaac Dunbar - comme des garçons (like the boys)
Jack River - Dark Star
Duke Dumont - Let Me Go (ft. RY X)
Call Me Loop - Strike
DORA - Oxena
Yumi Zouma - Southwark
Christine and the Queens - People I've Been Sad
Anaju - Rota
Caroline Polachek - So Hot You're Hurting My Feelings (A. G. Cook Remix)
Annie - The Streets Where I Belong
Eli Hurts - What If
Madison Beer - Baby
Bree Runway - ATM (ft. Missy Elliott)
Cecile Believe - Pick Up The Phone
NOTD & Nina Nesbitt - Cry Dancing
Sofi de la Torre - Y Duele
Mura Masa - Live Like We're Dancing (ft. Georgia)
Taylor Swift - cardigan
Soledad Vélez - Tu Mejor Amigo
Holly Humberstone - Falling Asleep At The Wheel
Jim-E Stack - Note To Self (ft. Empress Of)
Wolf - Pillow
The Aces - Daydream
Tinashe - Rascal (Superstar)
Fletcher - The One
Kiiara - So Sick (ft. blackbear)
Kllo - Still Here
Katy Perry - Smile
Juice WRLD - Come & Go (ft. Marshmello)
ericdoa - thingsudo2me (ft. brakence)
FLETCHER - Forever
CRi - From Me (ft. Bernache)
Banoffee - Count on You
Carlie Hanson - Daze Inn
Dua Lipa - Fever (ft. Angèle)
Doja Cat - Boss Bitch
Marshmello - Be Kind (with Halsey)
Astrid S - It's Ok If You Forget Me
Sticky M.A. - Ya No (ft. C. Tangana, Jambo & Royce Rolo)
Nasty Cherry - Better Run
Rico Nasty - IPHONE
Terror Jr - Running from the Sun
Rina Sawayama - XS
Namasenda - I Could Die
HAIM - Gasoline
Greyson Chance - Dancing Next To Me
CXLOE - Swing
Cub Sport - Drive
Grimes - Delete Forever
Tkay Maidza - Shook
Raye - Love of Your Life
NOTD & Astrid S - I Don't Know Why
Loote - This Is How U Feel
Kota Banks - Yes
Josef Salvat - in the afternoon
glaive - clover
Sasha Sloan - Lie
SG Lewis - Impact (ft. Channel Trees & Robyn)
The Weeknd - After Hours
Lady Gaga - Stupid Love
Kiesza - Crave
Tei Shi - Die 4 Ur Love
Tove Lo - Bikini Porn
Lontalius - Someone Will Be There For You
Oklou - nightime
Julia Michaels - Lie Like This
Rakky Ripper - Cyberpet (ft. PUTOCHINOMARICÓN & eurosanto)
POLIÇA - Forget Me Now
100 gecs - ringtone (Remix) [ft. Charli XCX, Rico Nasty, Kero Kero Bonito]
GRACEY - 99%
070 Shake - Guilty Conscience
Dagny - Somebody
Bleachers - chinatown (ft. Bruce Springsteen)
Jayda G - Are U Down
Miley Cyrus - Prisoner (ft. Dua Lipa)
Namasenda - Wanted
Halsey - You Should Be Sad
Conan Gray - Wish You Were Sober
glaive - dnd
Romy - Lifetime
Selena Gomez - Feel Me
Ryan Beatty - Casino

10. Lauv & Conan Gray - Fake

Conan Gray a ‘Fake’ (la seva col·laboració amb Lauv) ens ofereix la seva millor versió de Taylor Swift, crea la millor melodia de la cançó (“You just wanna play little games for attention”) i li dóna a la lletra un nou significat: òbviament, Lauv porta ‘Fake’ al terreny d’Instagram i de ser “fake” à la L.A., mentre que Conan parla de desamor (You say you’re in love, but what do you mean? / ‘Cause when you wake up, you blame it on drugs”). Una cançó que he escoltat infinites vegades aquest 2020 i que no es desgasta.

9. A. G. Cook - Oh Yeah

Després de treure l’enigmàtic àlbum de set discos, A. G. Cook va sorprendre anunciant un altre projecte amb ‘Oh Yeah’ com a tast. És segurament la seva cançó més directa, amb guitarra i estructura clàssica pop. És una delícia.

8. The 1975 - If You’re Too Shy (Let Me Know)

La història de la cançó va començar quan el grup la va començar a tocar en directe (això abans es podia fer! existien els concerts i les aglumeracions!). Els fans, a la segona nit, ja se la sabien de memòria. Les gravacions de YouTube acumulaven visites i comentaris dient que seria la millor cançó de la banda. Quan va sortir, mesos després, no va tenir segurament l’impacte massiu que es mereixia. I, en certa mesura, la cançó mai podia superar l’efecte d’escoltar-la en directe (encara que fos a través d’una pantalla).

7. Porter Robinson - Something Comforting

El segon single de Nurture (increïble títol!) és una de les balades més explosives que he escoltat aquest any. És impossible no emocionar-se escoltant-la. M’encanta la sensibilitat d’anime que desprèn, en el millor dels sentits. En un any erosionador, ‘Something Comforting’ cobrava un significat inesperat, però necessari.

6. Aries - FOOL’S GOLD

‘Fool’s Gold’ representa el retorn del raper, cantant i productor Aries. Abandona lleugerament la melancolia del mixtape anterior i va de cara a barraca. ‘FOOL’S GOLD’ és addictiu, polit a la perfecció i amb una de les seves millors tornades. No he pogut deixar d’escoltar-la des que va sortir.

5. Troye Sivan - Easy

Crec que amb el temps recordarem ‘Easy’ com la cançó que va canviar la nostra percepció de Troye Sivan. Sempre ha estat a la barrera entre bo i genial. ‘Easy’ és genial. Poques cançons encapsulen tan bé els punts forts d’un artista com ‘Easy’ de Troye Sivan. La producció, la lletra, la veu, els efectes… Tot juga a favor en un dels himnes tristos del 2020.

4. Dua Lipa - Physical

On eres quan Dua Lipa treia la seva millor cançó? És perfecta. Pur èxtasi. És el moment en què Dua Lipa es creu que pot ser Dua Lipa, i en conseqüència, fa que nosaltres també ens ho creiem. “I don’t wanna live another life, ‘cause this one is pretty nice”.

3. Jessie Ware - Spotlight

‘Spotlight’ és un clàssic modern. Una classe magistral de barreja d’estils i sensibilitats que reneeixen en una Jessie Ware rejovenida i alliberada. Rellotgeria suïssa amb bassline inclosa.

2. Bladee & Ecco2k - Girls just want to have fun

Què seria el meu llistat de singles de l’any sense una menció de Bladee i/o Ecco2k. Em flipa ‘Girls just want to have fun’ (etèria, imprevisible, fugaç) i que no estigui a cap disc ni cap compil·lació. Simplement existeix com aquesta cançó, que podries pensar que fins i tot és una versió de Cindy Lauper.

1. Charli XCX - forever

La cançó de l’any. Per una banda, el moment. ‘Forever’ va sortir en els primers dies del confinament, i era també el primer tast del disc de quarentena de Charli. Si una cançó resumeix aquest any és aquesta. El videoclip és imprescindible: escenes quotidianes, gairebé íntimes, de fans i amics. Per una altra, la música. Probablement la declaració més bèstia d’amor que ha fet, una amalgama d’estils que culminen en el bridge glitxejat d’A. G., amb una dosi més fosca i introspectiva del que és habitual en la seva col·laboració. El contrast és absolutament devastador. Increïble com una cançó sobre el futur infinit ens fa recordar el passat.

Podeu escoltar la llista amb tots els singles de l’any aquí.

Els 20 àlbums de 2020

Wed, 30 Dec 2020 00:00:00 +0100

Un any molt estrany, dur i ocupat que m’ha deixat amb poques ganes i temps per escriure al blog, però gràcies a la newsletter de música que escric regularment amb dos amics (messy), tinc el text dels millors àlbums de l’any. Així que entrem en matèria.

Mencions honorables

POLIÇA - When We Stay Alive
Empress of - I’m Your Empress of
Sasha Sloan - Only Child
Tkay Maidza - Last Year Was Weird, Vol. 2
5 Seconds of Summer - CALM
Jack River, Stranger Heart
Kiesza, Crave
RAYE - Euphoric Sad Songs
Mura Masa - R.Y.C
Sticky M.A. - Konbanwa

20. Astrid S - Leave It Beautiful

Després de diversos anys en purgatori de discogràfica i poca direcció en la seva carrera, Astrid S ha tret el seu debut amb el que sempre ha estat destinada a fer: bops. Potser són un pèl menys excèntrics que els seus primers singles, però és indiscutible que la precisió escandinava dóna vida a cada una d’aquestes cançons.

Per fans de: Tove Lo, Robyn, Dagny

Preferides: ‘Hits Different’, ‘It’s Ok If You Forget Me’, ‘Leave It Beautiful’

19. Bladee - Exeter

Un dels tres àlbums que Bladee ha tret aquest any, tot i que diria que es considera un mixtape. Igualment, no importa. És profundament chill, amb producció esparsa a càrrec de Gud i una durada que no arriba als 20 minuts. És un disc perquè jo ho dic però també perquè és millor consumit en bucle i completament ***** (que cadascú triï).

Per fans de: Bladee

Preferides: ‘WONDERLAND’, ‘EVERY MOMENT SPECIAL’, ‘DNA RAIN’

18. Allie X - Cape God

La reinvenció d’Allie X ha sigut un dels grans ignorats de l’any. La canadenca renuncia al synth-pop explosiu de Super Sunset i abraça les basslines en un disc sorprenentment cohesiu, amb segurament les seves millors lletres des de Collxtion I. Si us l’heu perdut, doneu-li una oportunitat perquè se la mereix.

Per fans de: MARINA, MUNA, Troye Sivan

Preferides: ‘Rings a Bell’, ‘Sarah Come Home’, ‘Learning in Public’

17. Charli XCX - How I’m Feeling Now

Segurament el pitjor disc de Charli XCX, però amb diverses de les seves millors cançons. Una contradicció que per mi s’explica per la falta de filtre i temps amb el qual s’ha fet (un dels primers de la quarantena, recordem-ho). Estilísticament confús, amb la capacitat emocional d’una bomba de rellotgeria. I alhora únic, sona a Charli XCX destilada, en essència i turboconcentrat.

Per fans de: Lauv que s’equivoquin de disc quan busquen “how i’m feeling” a Spotify

Preferides: ‘forever’, ‘claws’, ‘7 years’, ‘detonate’, ‘enemy’, ‘party 4 u’

16. Carly Rae Jepsen - Dedicated Side B

De Charli a Carly. Veníem del pitjor disc de Charli, i també del pitjor disc de Carly. Dedicated va fallar el tret fort. ‘Too Much’ és l’única memorable d’un disc massa concentrat en ser disc, amb col-laboradors mal compresos i una tracklist eterna. Dedicated Side B és pur èxtesi, amb versions millors de tot el que proposava el Dedicated original.

Per fans de: El bon pop.

Preferides: ‘Felt This Way / Stay Away’, ‘Heartbeat’, ‘Let’s Sort The Whole Thing Out’

15. Bladee, Mechatok - Good Luck

Llegenda i figura Mechatok s’alia amb Bladee, pel seu tercer disc de 2020.

Per fans de: Bladee, Mechatok.

Preferides: ‘Rainbow’, ‘God’, ‘Into One’

14. Terror Jr - Rancho Catastrophe

Terror Jr seria el “lost it, and then found it” del 2020. El duo (anteriorment trio) ja no pot viure del misteri de Kylie Jenner, ni de la producció innovadora de Felix Snow, ni de la promoció d’una discogràfica. Independents, mà a mà, s’han posat a fer un disc. En aquest clima! El resultat és sorprentment més interessant del que tots els singles i EPs anteriors anticipaven, i recorda als millors moments de la trilogia Bop City original. Amb guinyos a l’hyper-pop, rave i eurodance, el futur de Terror Jr sembla tenir més forma que mai.

Per fans de: Kiiara, Palmistry, Anamaguchi, Charli XCX

Preferides: ‘Rainbows Over Russia’, ‘Running From The Sun’, ‘Wait’

13. Casey MQ - babycasey

El debut de Casey MQ és íntim i viu constantment en el passat. Una radiografia personal, plena de melodies addictives i instrumentals que juguen sobre segur però que gràcies a com de ben executats estan, et transporten d’una època a una altra amb molta felicitat.

Per fans de: Cub Sport, Cecile Believe, Tami T

Preferides: ‘What About Us’, ‘Candyboy’, ‘Babygirl’, ‘Celebrity Crush’, ‘Eric’

12. Conan Gray - Kid Krow

Vull que quedi constància que crec que l’àlbum és bastant pitjor si has abusat dels singles com jo vaig fer, però l’havia de posar. El debut de Conan Gray sona com un debut: conjunt de cançons hiper polides, amb influències evidents i estilísticament molt divers. Tot i així, és impressionant. És impecable a nivell de melodies, lletra, veu, personalitat… Una mostra de talent que segur que més endavant tindrà una millor demostració en el segon disc.

Per fans de: Taylor Swift, Lorde, Troye Sivan

Preferides: ‘Wish You Were Sober’, ‘Maniac’, ‘The Cut That Always Bleeds’, ‘Little League’

11. Georgia - Seeking Thrills

Un dels primers àlbums que vaig adorar del 2020. Georgia knows her shit, i Seeking Thrills n’és la prova. Impossible no perdre-s’hi.

Per fans de: CHVRCHES, Robyn, Tegan and Sara, Let’s Eat Grandma, Empress Of, Charli XCX, Hannah Diamond

Preferides: ‘About Work The Dancefloor’, ‘Never Let You Go’, ‘24 Hours’, ‘Till I Own it’

10. Miley Cyrus - Plastic Hearts

La gran sorpresa del 2020 no ha estat el coronavirus, sinó aquest disc. Mai, mai, m’hagués pensat que m’agradés un disc de Miley Cyrus. Potser és que encara no havia fet un que encaixés tan bé amb qui és ella com a artista. Pura delícia. La producció BRUTAL de Mark Ronson, Louis Bell i Frank Dukes és només un dels ingredients d’aquesta recepta de cinc estrelles. Miley sona millor que mai, i demostra la seva versatilitat com a escriptora en un disc de neons que amaga sensibilitat a dojo. El Cyberpunk 2020.

Per fans de: gent que no digui “això sona a X canço de fa 20/30 anys” i no pugui superar-ho. Lykke Li també, sorprenentment.

Preferides: ‘Plastic Hearts’, ‘Angels Like You’, ‘Prisoner’, ‘Gimme What I Want’, ‘Never Be Me’

9. Brakence - Punk2

La primera cançó es diu ‘tonight’s no good how about wednesday oh you’re in dallas on wednesday oh ok well then let’s just not see each other for 8 months and It doesn’t matter at all’.

Per fans de: EDEN, Aries, ericdoa

Preferides: ‘dropout’, ‘fuckboy’, ‘roisier/punk2’, ‘sauceintherough’

8. The Weeknd - After Hours

Odio el concepte “era” però The Weeknd se’l mereix. After Hours ens ha acompanyat al llarg d’aquest 2020 amb un rollout constant que englobaba un disc d’altíssima qualitat, múltiples remixos eclèctics (des de Johnny Jewel fins a The Blaze, passant per Oneohtrix Point Never i Kenny G). Amb l’excepció de precisament un d’aquests remixos (calamar), ha estat un plaer veure com The Weeknd ens endinsava en l’univers repulsiu i preciós d’After Hours.

Per fans de: aparentment els Grammy no.

Preferides: ‘Hardest To Love’, ‘Escape From LA’, ‘Faith’, ‘After Hours’

7. Jessie Ware - What’s Your Pleasure

Què puc dir d’aquest disc que no s’hagi dit ja? Tot i que crec que a la segona meitat perd una mica la força, és un àlbum hipersòlid, amb moltíssima classe, i que ha aconseguit recuperar els fans desinteressats en l’anterior, Glasshouse, i alhora crear un nou so per a ella.

Per fans de: Roisin Murphy 😉

Preferides: ‘Spotlight’, ‘Save A Kiss’, ‘Adore You’

6. Oklou - Galore

Una de les petites sorpreses de l’any. No el fet de descobrir Oklou (hehe), si no que una artista que vas seguint i va traient singles, molt bons però que semblen que mai arribaran a un projecte més gran, de repent et llança una joia com Galore. Melodies paral-leles i tendresa en un disc (amb bonus track oculta!) que mai podrem sobrevalorar.

Per fans de: Tirzah, Kacy Hill, Jessy Lanza, Tei Shi

Preferides: ‘unearth me’, ‘galore’, ‘nightime’, ‘girl on my throne’

5. Taylor Swift - folklore / evermore

L’any del doble àlbum de Taylor Swift. De l’ambivalent Lover passem a una visió molt clara, inspirada òbviament en la naturalesa, la nostàlgia, i The National. Folklore és una mica més divers i més T.S., amb pujades i baixades i productors diferents aconseguint resultats similars. Segueix sent, però, un disc trencador en la seva carrera. Evermore es permet ser simplement “més” gràcies a l’èxit de Folklore, i a canvi és més cohesiu i més immersiu. Ambdós, highlights de la seva carrera.

Per fans de: He dit The National?

Preferides: ‘the 1’, ‘mirrorball’, ‘seven’, ‘august’, ‘this is me trying’, ‘illicit affairs’ / ‘champagne problems’, ‘gold rush’, ‘tis the damn season’, ‘tolerate it’, ‘long story short’

4. 070 Shake - Modus Vivendi

Va sortir a principis d’any i em va semblar revolucionari. Una combinació d’estils i sensibilitats perfecte que et fa preguntar “per què ningú no ho havia fet mai”. Em vaig perdre el concert a Barcelona i després va venir el confinament. També vull dir que van canviar l’ordre de la tracklist i la nova és pitjor :(

Per fans de: Kanye West, Kid Cudi, Mike Dean

Preferides: ‘Morrow’, ‘Guilty Conscience’, ‘Microdosing’, ‘Nice To Have’, ‘Flight319’

3. Banoffee - Look At Us Now Dad

És increïble la carrera que ha tingut Banoffee i les constants reinvencions per les quals ha passat. L’última abraça la seva faceta més pop, però també les peculiaritats i excentricitats que la caracteritzen. L’australiana ha aconseguit fer un disc extremadament personal, quasi victoriós, que se sincera alhora que celebra on hem arribat.

Per fans de: Empress Of, Charli XCX, MUNA, Aly & Aj

Preferides: ‘Tennis Fan’, ‘Fuckwit’, ‘One Night Stand’, ‘Contagious’, ‘Chevron’

2. Lady Gaga - Chromatica

Sincerament, Chromatica és massa bo. Al igual que amb Miley, mai he sigut fan de Lady Gaga. El primer disc seu que vaig escoltar de principi a final és Joanne (així estic), i no he vist ni escoltat A Star is Born. Abans de Chromatica, la meva connexió més forta amb Lady Gaga era fer ‘Telephone’ al Singstar. Chromatica, però, és expansiu, futurista, èpic, banda sonora de les grans conquestes del vell món i matèria prima d’un lipsync de RuPaul. Està escrit amb màgia negra. Juro que no hi ha cap àlbum aquest any que et faci entendre tan immediatament per què és bo.

Per fans de: You know who you are.

Preferides: ‘Chromatica I’, ‘Alice’, Stupid Love’, ‘Rain On Me’, ‘Free Woman’, ‘Fun Tonight’, ‘Chromatica II’, ‘911’, ‘Plastic Doll’, ‘Enigma’, ‘Chromatica III’, ‘Sine From Above’, ‘1000 Doves’, ‘Babylon’

1. Ryan Beatty - Dreaming of David

Des de la sortida del Blonde de Frank Ocean, hem pogut sentir ecos de la seva instrumentació orgànica barrejada amb melodies R&B autotunejades (i plenes de petites modulacions i tics que fan més complexes les melodies) a molts artistes del mainstream. El nou disc de Ryan Beatty va una mica per aquest camí. Escoltant-lo és evident que Ryan —a qui vaig conèixer fa dos estius a través del seu debut Boy in Jeans— és un gran fan de Frank. Sap perfectament el que li agrada d’ell, i ho té tan assimilat internament que segurament li surt de dins sense adonar-se’n. La sorpresa ve quan aconsegueix fer un àlbum igual d’interessant i emocionalment intens que l’aclamat Blonde, i fins i tot aconsegueix desmarcar-se’n utilitzant una de les grans mancances (tot i que intencionada) del disc: els tambors. Moltes cançons a Dreaming of David evolucionen en intensitat fins arribar a un breakdown amb tambors hiperactius que porten al clímax. És un twist que les fa més viscerals, lluny de la placidesa melancòlica (que també) de Blonde. A més, la sensibilitat pop de Ryan Beatty —que quan era un nen havia estat sensació pop nivell Justin Bieber— s’encarrega d’enganxar-te les melodies amb tan sols una passada. A diferència del que em passava amb Boy in Jeans, totes les cançons són reconeixibles i úniques, gràcies a les melodies infeccioses i dolces que desplega, i la gran quantitat de moments lírics memorables que té. Les històries d’amor i desamor queer que explica sonen molt més autèntiques i personals que en un disc de, posem, Troye Sivan. Tot i tenir una producció molt cuidada, la veu (o les veus) de Ryan Beatty sonen com confessions de diari, però no de les autocomplaents sinó de les interessants de llegir per com d’identificat t’hi pots sentir. Dreaming of David és una autèntica delícia, un assoliment brutal per un artista tan jove, i el meu disc preferit de l’any.

Per fans de: Kevin Abstract, Frank Ocean, EDEN, Roy Blair, Tyler the Creator

Preferides: ‘In The End’, ‘Dark Circles’, ‘Patchwork’, ‘Evergreen’, ‘Backseat’, ‘Brother’, ‘Casino’, ‘Shimmer’